Festes d'hivern a Catalunya

Pessebre vivent de Corbera de Llobregat

Considerat com el primer pessebre vivent de Catalunya, va començar a representar-se el 1962 a l'escenari de la Penya del Corb, on se segueix representant actualment. Hi participen més de 200 actors i és un dels més visitats del país. Les representacions són sempre a la tarda.

Pessebre Vivent de Tona

D'entre els diversos pessebres vivents que avui en dia es fan a Catalunya, us destaquem el de Tona pel paratge en què es troba ubicat, a la falda del castell de la població, i perquè cada any es munten i desmunten tots els decorats. Els efectes de llum i so i els diàlegs entre els personatges també són característiques que donen valor afegit a aquest espectacle.

Els Pastorets de Mataró

De representacions dels Pastorets se'n fan a molts municipis de Catalunya. Els de Mataró tenen un encant especial, pels seus decorats, la música interpretada en directe, els 300 voluntaris de totes les edats que, de manera voluntària, fan possible l'espectacle, i la seva llarga durada (tot i que amb suficients descansos per tal que la representació no es faci gens pesada). Segueixen el text de L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, i el 1981 van ser declarats patrimoni cultural de la ciutat.

Festa de la Fia-Faia, a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola - 24 de desembre

La fia-faia és una festa per donar la benvinguda al Nadal. Al capvespre, a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola s'encén una foguera, a la muntanya, en un turó amb vistes a la posta del sol. Des d'allà el foc és transportat al centre del poble per un grup de fallaires. Els portadors són rebuts són rebuts a cada població, i en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires. Aleshores s'inicia la crema general, acompanyada amb cants molt breus "fia-faia, nostro senyor ha nascut a la paia", i de la música que acompanya els antics cants, el crepitar de les faies i l'alegria nadalenca. Quan les torxes queden curtes, es fa una foguera amb les restes sobre la que solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de joc i de ball.

Pessebre vivent parlat de Sant Pere de Ribes

Enguany arriba al seu 25è aniversari un pessebre que aquest Nadal es representarà al Castell de Ribes, un edifici del segle X, i els seus espais adjacents, com l'Església vella, la Rectoria i la Casa del terme, entre d'altres. Les representacions són sempre a la tarda.

Festa del Pi (Centelles)

- 30 de desembre

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, la Festa del Pi està documentada des de 1751. Cada any el dia 30 de desembre els galejadors surten després de missa (que se celebra a les 7 del matí) cap al bosc i tallen un pi a cops de destral, i el traslladen a l'església. Allí se'l fa ballar i se'l lliga pel tronc de cap per avall a dalt del presbiteri, on roman fins el dia de Reis

Festa dels Reis d'Igualada

- 5 de gener

Màgia pura. Centenars de patges negres s'enfilen a les cases de tots els nens igualadins. Grans i petits, emocionats. La ciutat, revolucionada pels monarques orientals. No són uns Reis qualssevol: la Comissió Cavalcada dels Reis d'Igualada munta la més antiga del país: s'hi ha celebrat, any rere any, des del 1895. Són Festa Popular d'Interès Cultural i Creu de Sant Jordi recent. Viviu-los.

Els Tres Tombs d'Igualada

De Tres Tombs -d'origen precristià, per cert-, n'hi ha molts, però aquests, com els Reis, són els més veterans. I lluïts. I premiats: la festa i els seus promotors, l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada, acumulen les distincions de Fiesta de Interés Turístico Nacional i Festa Tradicional d'Interès Nacional, i la Creu de Sant Jordi del 2009. Des del 1822, cap guerra no els ha interromput.

Festa dels Traginers de Balsareny

- Del 29 al 31 de gener

El diumenge previ al Carnestoltes, arriba el dia de glòria del poble del curs mitjà del Llobregat on comença la Séquia manresana. Enfonsa les arrels en el remot Sant Antoni local, però reneix passada la guerra, i, el 1943, amb els trets clau actuals: la missa, la cavalcada, la correguda, el joc de les anelles i el ball. D'interès turístic estatal des del 1970 i tradicional d'interès nacional del 1999 ençà.

Fira de la Tòfona del Berguedà (Olvan)

- Febrer Un certamen dedicat cada any a donar a conèixer aquest fong, i que compta amb la presència d'especialistes en el seu estudi, cultiu o recol·lecció. La fira inclou activitats com un concurs de joves cuiners o un concurs de gossos.

Fira de la Botifarra (La Garriga)

- Febrer

La Fira promou la botifarra de la Garriga com a producte autòcton de qualitat, i en dóna a conèixer la seva elaboració. Evidentment no hi falten els tastets de botifarres, però també hi ha moltes altres activitats, com cercaviles de gegants o el Ball de Cintes.

Fem bullir l'olla

Mercat de l'Olla i la Caldera i Mercat d'Artesans a Caldes de Montbui - Març
Un mercat de 130 parades pel nucli antic de Caldes de Montbui, i moltes més iniciatives, com ara plats especials oferts pels restaurants aquells dies, demostracions de l'ús de l'aigua termal de la Font del Lleó per a cuinar, o la demostració d'oficis antics.

Carnavals de Vilanova i de Sitges

- Febrer

Si voleu veure rues multitudinàries en les que plomes i lluentons són les protagonistes, el de Sitges és el vostre carnaval. Les Rues de la Disbauxa, diumenge al vespre, i de l'Extermini, dimarts al vespre, són els actes centrals del Carnaval de Sitges. Vilanova és especialment coneguda per les Comparses, les guerres de caramels que recorren tota la ciutat amb música i festa diumenge al matí, però també té altres actes destacats, com l'Arrivo, el Moixó Foguer -un home o una dona embadurnat de mel i plomes que apareix i desapareix en una capsa-, o la Nit de Mascarots.

Festes per estacions